Col.legi Sant Francesc

SANT FRANCESC D’ASSÍS

Sant Francesc d'Assís, nascut a Assís, Itàlia l'any 1182; mort el 4 d'octubre de 1226. Del seu tarannà van florir les ordres franciscanes. Les seves petjades varen començar dins l’ordre de Penitencia. És el patró dels animals i el medi ambient; recordat com l’altre Crist, pels seus estigmes.

Va ser batejat com a Giovanni Bernardone, però va ser conegut com a Francesco. El nom de Francesco (home de França) li va ser posat pel seu pare al poc temps d'haver nascut, quan aquest tornava a Assís d'un viatge a França. El seu pare, Pietro, va ser un mercader de teles; la seva mare, Pica, natural de França, dona sensible que li va alletar l’amor a la bellesa en tota expresió.

Rebel cap al negoci del seu pare i el seu interès per la riquesa, Francesc passarà la major part de la seva joventut llegint llibres (irònicament els diners del seu pare li van garantir una excel·lent educació i es va convertir en poliglota, parlant amb fluïdesa diversos idiomes, incloent-hi el llatí) o bevent i gaudint la companyia dels seus amics, els quals eren en la seva majoria fills de nobles. Poc després es trobaria desil·lusionat amb el món del seu voltant. Un relat de la seva joventut conta que en una ocasió els seus amics i ell es van trobar amb un captaire en tornar a les seves cases després de divertir-se. El captaire els va demanar ajuda, davant el que el seus amics tant sols van ignorar les seves paraules. Francesc, per contra, va donar a l'home tot el que tenia a les seves butxaques. Els seus amics ho van prendre a burla per la seva estupidesa i, en tornar a casa seva, el seu pare el va reptar enardit.

L'any 1201 es va unir a una expedició de l'exèrcit contra Perusa. Va ser pres presoner i va romandre captiu durant més d'un any. És probable que els seus pensaments més seriosos sobre la seva conversió hagin brollat gradualment durant aquell any.

Es diu que quan va començar a abandonar les males costums i fer-se lluny dels seus companys, ells li van preguntar jocosament si pensava casar-se, ell va respondre: "Sí, amb una núvia molt més digna de la que hàgiu mai vist". Francesc es referia a la "Dama Pobresa", com després l'anomenaria.

Va passar molt temps en llocs solitaris, sol·licitant a Déu que l'il·luminés. Temps després, Francesc va tenir cura de les víctimes més repulsives en la casa de Llàtzer, prop d'Assís.

Francesc es va establir a la capella de Sant Damià, prop d'Assís. La capella es trobava llavors molt deteriorada. va tenir una visió en la qual Jesús li encomana la restauració de la capella, Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu.

El seu pare, Pietro, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjançant amenaces i després tancant-lo en la presó familiar, castigant-lo corporalment. Després d'una entrevista en presència del bisbe, Francesc va renunciar a tots els béns del seu pare, deixant fins i tot les vestes als seus peus. Durant un temps es va convertir en captaire.

Temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per a acabar de restaurar-la.

Després d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'església que obrís les seves portes als pobres, va tenir una nova visió en què va escoltar una veu que li va indicar que devia restaurar l'església de Déu que havia caigut en decadència.

Des d'aquest moment se l'ha recordat, companys i obres de misericòrdia són el seu únic objectiu, viure l’evangeli al peu de la lletra. Una vida curta i entregada al seguiment de Crist.